dimarts, 16 de març del 2010

«Ara que véns», de Joan Fuster, per Inòpia



Ara que véns, primavera,
no t’estengues sobre mi:
nega’m la cançó lleugera,
la mà breu del gessamí;
passa, abandona’m ací,
com a un mort, com a una austera
pedra o a un arbre partit;
no esdevingues, primavera,
sang, sinó cendra, al meu pit,
que me’l vull suspès d’oblit!

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Toc, toc... ei, un blog nou... entro sense fer soroll per desitjar-te bona sort :-))

Trini Martínez i Rubio ha dit...

grans versos, i bona adaptació dels inòpia... m'han sorprés... m'agrada malgrat la tristor que transmet...

Publica un comentari a l'entrada