dimarts, 16 de març del 2010

«Ara que véns», de Joan Fuster, per Inòpia



Ara que véns, primavera,
no t’estengues sobre mi:
nega’m la cançó lleugera,
la mà breu del gessamí;
passa, abandona’m ací,
com a un mort, com a una austera
pedra o a un arbre partit;
no esdevingues, primavera,
sang, sinó cendra, al meu pit,
que me’l vull suspès d’oblit!

dijous, 11 de març del 2010

«Havanera», per Paco Muñoz




Sobre la platja
de blanca arena
mirada plena
d'enyorament,
com se n'anava,
com s'allunyava,
per la mar blava
mon pensament.
En un vaixell
d'altiu velam,
ai! com fugia
la vida mia
per la mar gran.
Sobre les ones
ple d'enyorança
ple d'esperances
i mar endins,
per tornar lliure
i estimar i viure,
a terra estranya
jo vaig partir.
Per la mar d'or,
cap al ponent:
Cops de fortuna
bastien una
torre de vents.

Lletra: Jaume Vidal Alcover
música: Enric Murillo - Paco Muñoz
Arranjament: Enric Murillo

dijous, 4 de març del 2010

«Ni negro ni blanco», de Fito&Fitipaldis



Ni negro del todo, ni del todo blanco
Entre los extremos, siempre hay mas espacio
Que sí perro gordo, que sí perro flaco ...
Y a contar los muertos "pa" matar el rato

No es como el las "pelis" del chico Americano
Donde el guapo es el bueno y los malos son muy malos
En la calle se oyen demasiados llantos
Todos los gobiernos llenos de gusanos

Todo esta muy claro pero no lo entiendo
Quien está perdiendo y quien esta ganando

Con la policía todo Solucionado
Para los problemas: jarabe de palo
Pero el corazón nadie me lo ha arreglado
De vergüenza el cielo se rompió en pedazos

No es como en las "pelis" del chico Americano
Donde el guapo es el bueno y los malos son muy malos
En la calle se oyen demasiados llantos
Todos los gobiernos llenos de gusanos

Todo esta muy claro pero no lo entiendo
Quien esta ganando y quien esta perdiendo

dimecres, 3 de març del 2010

«Stranded», de Van Morrison



I'm stranded at the edge of the world
It's a world I don't know
Got no where to go
Feels like I'm stranded

And I'm stranded between that ol' devil and the deep blue sea
And nobody's gonna tell me, tell me what, what time it is

Everyday, everyday, it's hustle, hustle time, hustle time
Everyday and every way, one more, one more mountain to climb

It's leaving me stranded
In my own little island
With my eyes open wide
But I'm feeling stranded

Every, every, everyday, it's hustle time
Every way, one more mountain to climb

I'm stranded between the devil and the deep blue sea
There ain't no where else to be
'Cept right here and I'm stranded

divendres, 26 de febrer del 2010

«Cynicism», de Nana Grizol




I once saw a sunset so vivid and warm that I swore it was perfect
I once had a lover, I'm not sure if I'll recover, but I know it was worth it
Then, last night in the car, the falling raindrops looked like stars of some incalculable speed
Then later, my friends said "Good to see you again, this is a home to me"

So I wrote a song and I called it "The Love of my Life"
Said "don't be gone long", it now sings me to sleep every night

And I never learned a lesson looking at my own reflection, but sometimes it seems useful
So I loosen my heart strings in high hopes of starting to find something truthful

Cynicism isn't wisdom, it's a lazy way to say that you've been burned
It seems, if anything, you'd be less certain after everything you ever learned

dilluns, 22 de febrer del 2010

«Als morts no els passa mai», de Miquel Pujadó



Em llevo amb el peu esquerre.
Trepitjo la cua al gos.
La ràdio parla de guerra
i el gust del cafè és penós.
Hi ha gel a la canonada
i un tall d'electricitat.
Li ho vaig a dir a l'estimada, i
recordo que ja fa un mes
que m'ha deixat.

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per 'nar de bòlit tot l'any, d'estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida una
vil mentida, és
indispensable ser encara viu!

Saludo, baixant l'escala,
la noia del Principal.
La libido se m'embala, i
més tard, a la Diagonal,
penso en la seva pitrera,
oblido frenar quan cal
i, és clar, m'encasto al darrere
d'un cotxe de policia
municipal.
Aquestes coses als morts no els passen mai.

(variant: una flor pansida)

Sortint de comissaria,
m'enxampa de ple un ruixat.
Els taxis són a Turquia
i el metro està col.lapsat.
Arribo a tres quarts de quinze a
la feina, i quan l'amo em veu
el meu contracte s'endinsa
a l'aiguamoll de l'atur
fins perdre peu.

Aquestes coses... (variant: una dent podrida)

Em fico per entrompar-me en
un bar on no em veig ni el nas,
i en surto amb una tal Carme
camí d'un hotel de pas.
P'rò quan li veig la cigala
canvien tots els meus plans...
En fujo com una bala,
rellisco i baixo de cap
quatre replans.

Aquestes coses... (variant: un desastre a mida)

Desperto de matinada
al catre d'un hospital.
Tinc una cama enguixada
i commoció cerebral.
–Demà serà un altre dia–,
em diu l'infermer en passar.
Murmuro amb filosofia:
–Si arriba a ser igual que aquest,
n'hi ha per plegar!

Aquestes coses... (variant: una gran fallida)

divendres, 19 de febrer del 2010

«Pijos powers», de Gatillazo



No me interesa saber para que nací
Ni conseguir el equilibrio en mi interior
Y si la muerte es principio o final
O si vagamos en la eternidad.

Lo que me avisa un sueño me trae sin cuidao
El misterio del tiempo a mi no me atrae
No me preguntes si me he preguntao
¿Si el universo crece o se contrae?

Eso nunca lo sabré… pero ya que estoy aquí
Lo que yo quiero es tener… este pedazo de carro.

Que potencia… que sensaciones… Pasar delante de los mirones…
A toda ostia… con dos cojones… pa’ que se mueran de envidia…

¿La ciencia sirve pa’ crear o destruir?
¿Es la miseria una inmoralidad?
¿Se debe hacer el amor o follar?
¿o lo correcto es que te folles al amor?

Lo que me dais… lo que me dais… es lastima…
Porque os ahogáis… Porque os ahogáis… en lágrimas…

Siempre quise una respuesta
Para una simple pregunta
Y ahora ya lo tengo claro
Este mi coche ideal

Es un lujo para unos pocos… humanos de otra categoría…
Elegidos por el destino… es un estilo de vida…

Que potencia… que sensaciones… A toda ostia con los mirones…
Pasar delante… de tus cojones… pa’ que te mueras de envidia…
...fracasao